dijous, 5 de juny de 2014

La Canción del Pirata - Espronceda

 Canción del Pirata de José de Espronceda

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela,
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido,
del uno al otro confín.

La luna en el mar riela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Estambul:

«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.

Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.»

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

«Allá muevan feroz guerra,
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo aquí tengo por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.

Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.»

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
como vira y se previene,
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.

En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.

Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.

Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por la mar.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

___________________________________________________
 
- T'agradaria escoltar aquest poema recitat? Fes clic aquí.

- Saps qui era José de Espronceda? Fes clic aquí

- Què t'ha suggerit aquest poema? De què parla? T'ha agradat? Per què? Redacta les teves impressions a l'apartat dels comentaris perquè els teus companys i companyes ho puguin llegir.

- Tria l'estrofa que més t'hagi cridat l'atenció, copia-la i explica'n el motiu.

 




 

dijous, 22 de maig de 2014

Poema de Miquel Martí i Pol

"Maig", poema infantil de Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - 2003) va escriure poesia infantil, a banda de tota la seua altra producció més coneguda. Del llibre Per molts anys!, on hi ha un poema per a cadascun dels mesos, he extret Maig.

MAIG
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

dilluns, 21 d’abril de 2014

Sant Jordi



23 ABRIL - SANT JORDI

1. Mira el vídeo que explica la llegenda de Sant Jordi.


2. Llegeix la llegenda tot clicant l'enllaç següent:


3. Contesta:

     - Quina de les dues versions t'ha agradat més? Per què?
 
     - Com celebres tu la Diada de Sant Jordi? Fas alguna cosa especial?

dimarts, 8 d’abril de 2014

Avatar

Avui ens hem volgut crear un avatar que s'assembli a nosaltres. Seríeu capaços d'endevinar a qui pertany cadascun d'ells? És molt fàcil, si estem idèntics!!!


dijous, 27 de març de 2014

Jornades Culturals - 25 març 2014


A les representacions del segon dia de Jornades Culturals, en Tani i la Júlia van sortir a llegir el text següent: 

El nostre grup d’Instrumental 3 vespre hem escrit aquestes petites idees que poden ajudar a canviar moltes coses i per això demanem la col·laboració de tothom:


  • Si tothom es considerés que forma part de la mateixa raça no hi hauria desigualtats ni injustícies.
  •  Cal força d’esperit i voluntat per millorar el món.
  • Les petites i bones idees creixen i s’escampen a través de les xarxes socials d’avui dia.
  • Si tenim consciència de la desigualtat, aprendrem a ser solidaris.
  • La solidaritat és compartir amb el necessitat.
  • Si tots ens conforméssim només amb el que necessitem, hi hauria més per compartir.
  • La solidaritat fa més humà a l’home. 

1. Doneu la vostra opinió sobre les idees que heu llegit.
2. Vau assistir a algun dels actes de les Jornades Culturals? A quin? Què s'hi feia? Us va agradar?


dijous, 6 de març de 2014

Poema de creació pròpia




A MI, AL MARÇ M’AGRADA…

 A mi al març m’agrada
Menjar-me una parrillada.

Anar a la muntanya a passejar
I sentar-me a berenar.

Seure al parc a comentar
I mirar els nens jugar.

Anar amb la bicicleta
Amb la meva néta.

I passejar per la ciutat
Amb la nena de la mà.

S’acosta la primavera
I la sang se’ns altera.

Etapa Instrumental 3-Vespre


diumenge, 2 de març de 2014

Març - poema de Júlia Costa

MARÇ

Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.
_________________________________________
Qui és Júlia Costa?
De què parla el poema? 
Quin és el tret més característic del mes de març segons el poema?
Com descriuries tu el mes de març?
  

dijous, 20 de febrer de 2014

Dijous Llarder i Carnestoltes

Endinsem-nos en una mica de cultura i d'història:
El dijous llarder, encetava el Carnaval, que duraria una setmana, fins el dimecres de Cendra. Aquest dia, el dijous gras, era de rigor menjar coques de llardons; molta gent sortia al camp a berenar, es menjava truita i botifarra.
El dijous llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.
Al mateix vespre ja hi havia sessions de ball i els dies de rauxa havien començat.

Els elements de la festa

· Sa Majestat Carnestoltes
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.

· Les disfresses
Permeten canviar d'identitat i restar en l'anonimat, amb la qual cosa es poden fer totes les bogeries inimaginables.

· La màscara
Constitueix la part més important -i a vegades única- de la disfressa perquè és la que amaga el rostre.

· La comparsa
Es tracta d'una disfressa col·lectiva, en la qual tots els que la formen trien un motiu i cada un d'ells és un dels personatges.

· La rua
Parteix d'una passejada informal de tots els disfressats, en espera de l'inici del ball, que poc a poc s'ha anat convertint en un dels espectacles més importants de Carnestoltes. El dia de la rua, tradicionalment, és el diumenge.


· El ball de màscares
És, amb la rua, la manifestació més viva de la festa. Originalment, es cantaven i ballaven cançons poca-soltes carregades de sàtira.

Avui, són moltes les poblacions que d’una manera o altra celebren el Carnaval, deixarem constància de la festa a casa nostra.



 __________________________________________________

I tu, com celebres el Dijous Llarder? 
Què acostumes a fer per Carnestoltes? 
De què t'agradaria disfressar-te? Per què?


dissabte, 1 de febrer de 2014

Poema de Miquel Martí i Pol: Febrer


 Febrer

El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada. 

 Miquel Martí i Pol